Història

Estàs a: Inici | Turisme | Història

Gorga significaria «lloc d’aigües» en la llengua d’àrabs.

Altres estudiosos del tema apunten que es tracta d’una corrupció del Nati «gurgu» denominació que rebia un cloth d’aigua on el corrent s’entolla i s’amanseix. Hi ha qui afirma que el nom podria ser anterior, és a dir, iberia Siga com siga la qüestió de la toponímia, el molt cert és que no trobem el nom de Gorga, com ja s’ha dit, fins al cap de la Conquesta. No hi ha cap document anterior.

Després de la romanització d’aquestes terres, època compresa des de la conquesta romana fins a l’arribada dels visigots, període que pot abrigar molt bé els set-cents anys, arribaren els àrabs que comencen a envair la península ibèrica l’any 711 (D.C). Sobre el 718 de la nostra era s’apoderen del nostre país i hagueren de transcórrer exactament cinc-cents vint-i-set anys perquè les tropes del rei conqueridor incorporen les comarques meridionals del Regne de València a la civilització occidental i cristiana.

Una prova indiscutible d’això seria la llengua que es parla a Gorga i la gran devoció que tots els fills de la Vila, sense distincions, professen a la sublim imatge de La nostra Senyora de Gràcia, tala policromada d’ingènua execució que té la veneració incondicional de tots els gorguers. Així doncs, l’any 1245 serà la fita clau per a l’esdevenir del poble de Gorga, emmarcat dins del regne conquistat per Jaume I. Ara és necessari que els esforços d’aquells que van vindre de terres del Pirineu i altres comarques del nord, com van ser guerrers i repobladors cristians de la vila, siguen honrats en la nostra memòria per a guanyar un futur de tolerància, respecte i civisme que es mereix la singular Vila de Gorga, sense oblidar mai el passat, perquè el nostre somni són les arrels que s’afonen en la història i que ens projectaran cap a un demà més real i autèntic, on la cultura, la germanor, la pau i la llibertat siguen condicions irrenunciables per a tots.

Font Resize
Contrast