Informació general

Estás en: Inicio | Informació general

La població ocupa l’extrem meridional de la Vall de Seta, i el terme s’estén entre la mateixa vall i el de Travadell. Tant el nom de Gorga com el de les dues valls apareixen escrits en nombrosos documents des del Segle XIII a conseqüència d’herències, donacions i altres decisions testamentàries, i quasi sempre van units a llocs de Barxell i Xirillent, en terme d’Alcoi.

La configuració del terreny està esguitada de nombrosos barrancs, falles i depressions que doten al final de grans relleus que caracteritzen la irregular superfície de bancals amb plantacions d’arbres fruiters com la bresquilla, cireres, que aconsegueix per aquestes comarques altíssimes cotes de qualitat reconeguda en els mercats de tot arreu, a més d’ametlers i d’oliveres, el producte de les quals suposa un resultat del més alt reconeixement a qualsevol nivell.

El riu Seta, o riu de Gorga, profund, sinuós i magnífic, connecta la vall del seu nom amb el de Travadell on desguassa en el marge dret del Serpis que baixa d’Alcoi.

MONUMENTS

En la Plaça Major sobreïx el palau que va ser dels Marqueses de Ariza, con el seu escut de pedra coronant una robusta portalada. Aquest palau era l’entrada de l’antiga població de Gorga que s’estenia fins a “la Ereta”. Actualment s’ha convertit a casa Rural.

Un altre bell monument és l’Església Parroquial dedicada a La nostra Sra. De l’Asunción, construïda en 1742, d’estil renaixentista neoclàssic. Destaquen en el seu interior la imatge de la patrona la Mare de Deu de Gràcia, tala de fusta policromada, l’òrgan de tubs de vent i un retaule anomenat de les ànimes atribuït a Juan de Juanes.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

En les seues terres es cultiven principalment oliveres, ametlers i fruiters, en especials bresquilleres. Quant a la ramaderia, trobem granges avícoles i bestiar de llana i caprí.

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

En l’actualitat compta la població con una pista poliesportiva, una piscina, frontó i un camp de futbol 7, una pista d’esquaix i altra de padel

Gorga, per Joaquim Genís Cardona.

La serra de Serrella és el gran teló de fons sobre el qual s’alça cada dia el sol fins a il·luminar els confins del terme de Gorga. El nucli urbà s’estén per tot just dos carrers que discorren paral·leles al llit del xicotet barranc del Còssi que baixa des de la serra de Balones.

Les cases, preferentment de façanes blanques i teulades ocres enfosquides amb el pas del temps, tenen ximeneres que llancen al cel sospirs de fogates alimentades amb troncs d’oliveres, ametlers i bresquilleres, els principals artífexs d’un paisatge que canvia de vestimenta segons l’estació de l’any.

Des de l’alt de Millena, per la carretera que ve de Cocentaina, Gorga apareix de sobte als peus del viatger que entra a la Vall de Seta.

El riu Seta a penes s’insinua com una gran cicatriu entre camps d’oliveres i fruiteres abancalats en escala que descendeixen plàcidament des de llomes i monticles, on no és difícil endevinar velles carrasques i oliveres mil·lenàries com a tessel·les més fosques d’un mosaic dominat pels diversos verds i els ocres tardorencs. A la primavera, la floració d’ametlers, cirerers, bresquilleres i altres fruiteres tiny la vall de tons rosats serens, silenciosos, plàcids.

L’església de l’Asunción, amb el seu campanar auster i elegant, s’alça a meitat del cos de la vila i constitueix el centre neuràlgic d’aquesta societat de poc menys de 300 habitants. El temple acull la imatge de la Patrona, La nostra Senyora de Gràcia, un dels múltiples exemples de les ‘Marededeus’ aparegudes que van jalonar la Reconquesta de les terres valencianes pel Rei Jaume I.

Amants del seu ‘Mare de Deu de Gràcia’ i de la seua història, els habitants de Gorga celebren les seues festes patronals el primer cap de setmana de Setembre, el principal ritu col·lectiu de cada any, juntament amb les de Sant Blai al febrer que organitzen els joves. El poble té la seua banda de música, «El Deliri», fundada en 1921, i actualment formen part d’ella veïns de Gorga i de diverses poblacions de la vall de Seta.

Arrere van quedar els llegendaris galls de corral que van donar fama a la vila a principis del segle XX en l’Exposició Regional de València. De les grans extensions de vinyes, arrasades a causa de la filoxera fa un segle, a penes queden vestigis, encara que actualment s’ha recuperat el cultiu de la vinya i l’elaboració de vins. Moltes cases conserven encara els cellers on es guardava el vi elaborat en diverses almàsseres que van desaparéixer a mitjan anys 60. La principal activitat econòmica, junt con l’agricultura, s’ara la cria d’ocells en granges que s’alcen disseminades pel terme enlletgint el paisatge. Ja ningú té animals de càrrega i labor a les seues cases i fa dècades que van desaparéixer les eres on es trillava el blat i altres cereals. Llavors, cada família pastava la seua ració de pa i les dones ho portaven sobre el cap al forn del poble per a coure’l. Hui el forn subsisteix en mans de la mateixa família de forners. Ara fabriquen pa per a quasi tots els pobles de la vall i elaboren unes pastes casolanes de somni, un bufe de plaer que recorda sabors i olors d’aquells moros i moriscos que van anomenar a Gorga «lloc d’aigües».